Cuenta Susana Penelo Werner en el Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya:
 |
| Conferencia en la Cada de la Guinea Española. |
La Biblioteca de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) ha finalitzat recentment la catalogació del fons bibliogràfic Casa de la Guinea Equatorial de Barcelona. La Casa de la Guinea Española, tal com s’anomenava en el moment de la seva creació, fou fundada l’any 1941 amb domicili legal a Barcelona. Aquesta entitat es va constituir amb la finalitat de continuar l’activitat que anteriorment havien realitzat la Unión de Agricultores de la Guinea Española, creada el 1923, per millorar l’activitat agrícola espanyola a Fernando Póo, i especialment l’activitat relacionada amb el cultiu del cacau, i posteriorment el Comité Sindical del Cacao, creat el 1935. Entre el seus objectius hi havia la realització d’estudis, projectes, estadístiques, informes, etc., sobre l’activitat espanyola a Fernando Póo i territoris de Guinea, així com l’organització d’exhibicions, concursos, conferències i actes de propaganda colonial o africanista i la creació d’una biblioteca. També podia actuar com a intermediària en les gestions relacionades amb la importació i exportació de productes amb Guinea. La Casa de la Guinea Española es va fundar en els inicis del franquisme coincidint amb uns anys d’un fort impuls econòmic per a la Guinea i que feia de les colònies una peça important de l’economia de l’Estat. El fons documental Casa de la Guinea Equatorial de Barcelona va ser donat a l’ANC per la pròpia entitat; està constituït per documentació generada en funció de les seves activitats i es complementa amb una col·lecció de publicacions integrada per 284 títols entre monografies i publicacions periòdiques. Les obres van ser publicades al llarg del segle XX (fins els anys vuitanta), predominen les editades a les dècades dels anys trenta, quaranta i cinquanta, tot i que es conserva també algun exemplar del segle XIX. Una part important del fons bibliogràfic està format per obres publicades per l’Instituto d’Estudios Africanos i per la Dirección General de Marruecos y Colonias. El fons se centra en dues temàtiques: d’una banda trobem obres sobre l’etnologia i la colonització espanyola de la zona del Golf de Guinea, i de l’altra, hi trobem obres relatives a l’agricultura i silvicultura característiques d’aquella zona. També hi ha algunes obres relatives a l’activitat de la Casa de la Guinea Equatorial de Barcelona, com ara: Estatutos de la Casa de la Guinea Española (Barcelona, 1941) i el butlletí Casa de la Guinea Española: información exclusiva a nuestros asociados (1955-1956).
Entre les monografies de temàtica etnològica, cal citar: Capacidad mental del negro : los métodos de Binet-Bobertag y de Yerkes, para determinar la edad y coeficiente mental, aplicados al negro (Madrid, 1944) ; Notas para un estudio antropológico y etnológico del bubi de Fernando Poo (Madrid, 1949); La persona pamue desde el punto de vista biotipológico (Madrid, 1947); La vida del blanco en la tierra del negro (Barcelona, 1927). Com a exemples d’obres relatives al colonialisme espanyol a Àfrica cal citar alguns exemples: Actuación de los misioneros españoles en la cuestión Muny (Madrid, 1950); Mano de obra africana, factor de coste colonial (Madrid, 1947); Principios generales del arte de la colonización (Madrid, 1873); Presencia de España en Berberia central y oriental: Tremecen, Argel, Túnez, Tripoli (Madrid, 1943); Legislación regional: provincias de Fernando Poo y Rio Muni (Madrid, 1961); Diferencia de concepto económico en la colonización de Fernando Poo y Guinea Continental (Barcelona, 1947); Cuatro colonias agrícolas para menores moralmente abandonados (Barcelona, 1942). Pel que fa a obres de temàtica agrícola, cal esmentar: Congresos internacionales de agricultura tropical y subtropical y del café: Sevilla... 1929 (Madrid, 1929); Los taladros de cacaoteros, cafetos y otros cultirvos en Guinea Española (Madrid, 1949); Tres estudios y un ensayo sobre temas forestales de la Guinea Continental Española (Madrid, 1949); Le Transport de bois dans les forêts coloniales (Paris, 1912). També es conserven obres sobre l’activitat econòmica espanyola a la Guinea: Estadística del comercio en la zona del protectorado español, editat per la Inspección General de Aduanas (Madrid, 1940-1942); Guía legal de los fabricantes de chocolates (Madrid, 1928); Proyecto de nomenclatura del arancel; Estatutos de las cooperativas del campo de Fernando Poo (Santa Isabel, 196?); Índice legislativo de Guinea (Madrid, 1944). Per altra banda, també cal destacar la col·lecció de publicacions periòdiques, entre les que trobem alguns títols adreçats als espanyols que vivien i treballaven al Golf de Guinea: El Eco de África: revista mensual ilustrada de las misiones de África (Madrid, 1920--); La Voz de Fernando Poo: defensor de los intereses de los territorios del Golfo de Guinea (Barcelona, 1910--); El Eco de las aduanas: periódico semanal de legislación del ramo, intereses mercantiles e industriales (Madrid, 1863?—19?); Fernando Poo: revista de la Diputación Provincial (Santa Isabel, 1961); La Guinea Española: revista quincenal publicada con aprobación eclesiàstica por misioneros Hijos del Inmaculado Corazón de Maria (Santa Isabel, 1903?--); Mundo negro: revista misional africana (Madrid, 1960--). La catalogació del fons bibliogràfic Casa de la Guinea Equatorial de Barcelona incorpora un recurs informatiu molt valuós per a l’estudi de la història del domini colonial espanyol en l’actual Guinea Equatorial.
 |
| Públic assistent a la conferència del governador general a la Casa de la Guinea Equatorial de Barcelona. |
Per accedir al catàleg del fons podeu consultar la pàgina web de l’ANC (http://anc.gencat.cat) o bé la Web de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya (http://beg.gencat.cat).
